29/31122009

Gronxadors

La casa es la fortalesa. La seguretat sobre de totes les coses, fins i tot d'un mateix. El concepte ancestral de "cova", amagatall. Habitar el lloc més recòndit de la casa. L’habitació més allunyada de l'entrada, com es feia en una cova. L'estança amb menys finestres, interior i lluny del carrer, en fi el lloc que es creu més segur. El sistema es completa amb: alarma, camara de vigilància (a cada estança de la casa) i gos.

Un Observador passeja per un barri residencial. Observa que la seva característica principal és una anodina uniformitat en els edificis. Tots idèntics i regularment distribuïts. Cada bloc té les seves zones verdes i piscines privades. Tot tancat al exterior. És un reducte. S'adona d'una sòlida i pesada reixa amb panys de seguretat i càmera de vigilància. A l'hivern només se sent la remor del vent i el grinyolar de gronxadors buits. A l'estiu se sent el xipollejar de la piscina. Sempre silenci. Només veu reixes tancades.

El Observador va marxar ràpidament i no només no va mirar enrere ni una sola vegada, sinó que tampoc va mirar a cap altre lloc.

28/28122009

Alguns paisatges no són fàcils d'interpretar i comprendre sense ajuda

S'expliquen moltes històries i llegendes dels boscos. Tenen molt en comú amb el que escriu Perejaume en el seu llibre L'obra i la por: "... entre aquelles veus (del paisatge) i les seves (dels humans) s'entaulaven zones senceres de contactes, de lligams... l'expresiò oral del mon era humanament percebuda." Aquet text ens porta a una llegenda (oral) sobre un lloc misteriós situat en els boscos de Sta. Barbara i anomenat l'Amagatall. La llegenda diu que durant els mesos de fred se sent un udol trist que travessa els arbres. En cambi en els mesos calurosos se sent com una cantarella molt suau. Fins i tot quan el temps esta calmat, sense vent.

Aquet es el testimoni del montanyista D.O.V, fa molts anys va experimentar un extrany fenómen: "Quan encara havien molts arbres al bosc, jo caminan entre ells, amb silenci i molt atent, podia escoltar uns murmuris que semblaven paraules intil·ligibles per a nosaltres, aquestes paraules anaven acompanyades de uns lleus moviment de les branques dels arbres, encara que no fes ni un bri de vent. Estic segur de que els arbres estaven conversant entre ells. Aquet extrany, i no frecuent, fenómen produia, a qui l'escoltava, una sensaciò de plenitud..

27/23122009

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E

seguiment d'un arxiu efímer (7)

26/22122009

Família nuclear, pares i fills (si n'hi ha), també es coneix com a “cercle familiar”

25/21122009

TEMPS D'ESTIU

41º18’47.92”N 0º58’49.20”E elevacio: 926,287 metres

Llocs que hem deixat enrere sovint es tornen emocionalment simplificats ... prémer una única corda de dolor o de plaer, el que vol dir que mai són el que en altre temps van ser.

(Siri Hustvedt)

Els sons com a constructors de paisatge: el cant d'un ocell. El so profund i llunyà d'un avió. El so percutant d'un tractor agrícola. El lladruc d'un gos, contestat per un altre gos. La fressa dels arbres en ser bressolats pel vent. El so sord dels meus propis passos. El rugit ràpid d'un automòbil. El ressò pregon del tro. Musica que flota sense origen. La veu de la meva parella. El murmuri dels cables d'alta tensió. Una salutació al creuar-se amb una altra persona. La remor entre les herbes d'un animal que fuig. El brunzit de les abelles. El rascar aclaparador de les cigarres. I també un moment de silenci profund.

paisatge, tírdhreach, paisaxe, peizazh, landschaft, пейзаж, krajina, krajolik, landskab, krajine, paisaje, maastik, maisema, paysage, tirwedd, paisaxe, τοπίο, landschap, tájat, landscape, tírdhreach, landslag, paesaggio, ainava, peizažas, pajsaġġ, krajobraz, paisagem, peisajului, landskap, пейзаж, пејзаж, краєвид

“L’espai és un contrast de resplendor i de fosca
Res no és inmóvil ni exactamente estable
Som en un dia reculat i present
Inexistent si nó és dins la textura del aire.”

Tots vivim dins paisatges que ens provoquen sentiments i que ens fan mes o menys feliços."

(Joan Vinyoli)

Arbre, arbol, tree, boom, pema, baum, arbre, дрэва, дърво, strom, stablo, træ, drevo, puu, coed, árbore, δέντρο, fa, crann, tré, albero, koks, medis, дрво, siġra, tre, drzewo, copac, дерево, träd, ağaç,

Reuneix tots els elements: l'aigua circula amb la seva saba, la terra s'integra al seu cos a través de les seves arrels, l'aire alimenta les fulles i el foc sorgeix de la seva fregmentacio.

Podem comparar els esdeveniments com un tren en moviment, s'acosten, els vivim, marxen, alguns s'obliden i altres queden en la memòria, aquests últims són els arquitectes de la nostra experiència vital i construeixen una identitrat, la meva i la dels altres.

24/17122009

Inventari domestic

Entrega nº: 02

23/17122009

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E

seguiment d'un arxiu efímer (6)

22/14122009

finestra

Quan es perd l'esperança neix una por que et pot portar a la bogeria.

Aquesta és la situació d'Ella: Cada dia repeteix les mateixes accions, si algú l’observés arribaria a la conclusió que ella s'està preparant per rebre Algú i que l'arribada és imminent. Prepara cafè, a continuació neteja minuciosament tota la casa, aturant-se llarga estona davant de la finestra, desitjan l'arribada d'Algú. De sobte torna a la taula i disposa el servei de cafè, com si Algú estigués a punt d'obrir la porta. Quan acaba tot el treball Ella s'asseu davant de la finestra i es queda mirant, sense moure's, una línia de roba estesa que el vent bressola suaument.

21/11122009

La família és el nucli o l'epicentre on es forma la societat o al país.

20/11122009

Naturalesa i llibertat, formen un conjunt, tant de condicions com de possibilitats. En el món actual, amenaçat per la nostra llibertat, cal replantejar criteris per fer-la servir millor.

Evitar tot alló que, en les seves possibles conseqúències negatives podría posar en perill la permanència de la humanitat o bé simplement limitar les posibilitats vitals de les generacions futures.

Inclou en la teva elecció de present, com objecte també de la teva estimació, la futura integritat de la humanitat

Nosaltres no tenim el món en propietat; els nostres descendents ens l’han deixat en préstec

(textes trets del "observatori del paisatge")

19/09122009

41.35049 - 2.008739

En un dels camins que atravessen el bosc de St. Barbara es troben unes misterioses ruïnes. El mes curios es que en parla d'elles en un capìtol del seu llibre " Phantom Architecture" el prestigiós investigador irlandés Liam O'Throw, concretament en el capítol VI, diu: "... un petit assentament urbà. Es conserven molt poques restes: dos edificis quasi complerts i ruïnes de 3 o 4 més. Podem trobar-nos devant d'un nucli urbá clandestí o alternatiu.

Aquesta conclusió esta basada en la manca total i absoluta d'informaciò del nucli, no consta en cap arxiu ni municipal, ni catastral ni provincial. no hi ha rastre, legalment no ha existit mai. Desprès de comprobar i estudiar meticulosament l'estat de les restes trobades, podem afirmar que l'assentament es va abandonar fa molt de temps, es pot parlar de dècadas...

...lo mes curios es el material arqueológic trobat: una moto cremada (nomès queda el xassìs), mobiliari totalment actual i molt deteriorat, una motxila que sembla rovellada, una maquina expenedora de refrescos, varies cadires i altres utensilis doméstics.

La pregunta a fer es: qui eren i de on eren els habitans del assentament, i desprès tambè: quant temps si van estar, com i perque van abandonar el assentament?." El doctor O'Throw no te respostes per aquestes ultimes preguntes, però si escriu: "... el fet de la desapariciò absoluta sense cap rastre posterior, es un fet comù a totes les arquitectures fantasmes que he investigat. Aquet es el misteri"

La filóloga canadenca Katheryn Austen dona, amb sarcasme la soluciò al gran misteri de les Arquitectures Fantasmes del doctor O'Throw: " Es preveu que en un termini de no mès de cent anys, no quedi cap rastre de les famoses Arquitectures Fantasmes. per tant, llogicament, ningú en sabrá res que en aquets indrets hi van trobar, fa temps, un posible nucli urbá. Dit d'altre manera i amb poques paraules: no trobarán res perque res hi haurà. Arribem a la conclusiò llógica de que si no hi ha cap resta arqueológica no hi ha cap misteri. Problema resolt."

18/06122009

Inventari domestic

Entrega nº: 01

17/03122009

La primera interacció que es tè amb el paisatge es la mirada

La meitat de la bellesa depén del paisatge i l’altre meitat de qui el contempla

El paisatge, com representació de la natura, es un procès de la imaginació que va construint lentament una memoria, i esdevé una biografia en continua mutació.

16/02122009

Mitgdia

A poc a poc el brogit del carrer disminueix. Mentre augmenten les flaires de menjar. La remor llunyana d'un helicòpter i el batec profund del motor d'un bus. Lentament la ciutat es prepara per a la migdiada que és un parèntesi de silenci. Sota un sol de plom i en un carrer buit, on només se sent la remor d'algun televisor, un home d'aspecte totalment devastat camina amb gran dificultat cap enlloc

Observa la vida a través de la pantalla de la seva càmera digital, simplement fotografia el que té davant, sense més. Quan la targeta de memòria està al límit de la seva capacitat l'esborra, i torna a començar. Té por a la realitat i els records, per això converteix la seva vida en una ficció que revisa contínuament; esborrant i reiniciant en un bucle sense fi.

Després comença un altre dia sense realitat i sense records, feliç.

15/01122009

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E

seguiment d'un arxiu efímer (5)

14/27112009

El paisatge és el gran mirall que ens reflecteix i que conforma la nostra sensibilitat

Desposseït de la seva fe, l'home, que va travessar la història recolzat en ella, va passar a entendre de sobte que ja no era el centre del món i que el paisatge era determinant tant per a la seva vida com per a la seva sensibilitat

y, també que la naturalesa, fins aleshores representada d'una manera idíl.lica, com corresponia al seu caràcter purament ornamental, ja no era aquell lloc fabulós en el qual l'home vivia feliç, sinó el mirall que reflectia les seves il.lusions, els seus somnis i els seus temors.

( Julio LLamazares)

13/26112009

31102009

Desde: 41º20’45.24”N – 2º01’11.46”E alçaria: 65,53 m

Cant d’ocells- soroll mecánic de bicicletes – passes i veus humanes – xarrameca contínua – crits d’anecs – “...lo tenia todo manga por hombro, porque este hombre no sabia nada…” – esbufecs -Remor llunyana de cotxes – Goool! Molt llunya – remor d’avions – sirenes d’ambuláncies – hola bon dia – els meus pasos – catalá i castellá – miols – bordar un gos – un tret – un possible tró – serra mecánica – un breu moment de silenci (inapreciable).

A: 41º20’15.81”N – 2º00’39.41”E alçaria: 269,74 m

Que es un paisatge?
Com es pot representar?
Es el paisatge una construcció?
Pot ser fictici el paisatge?
Sempre observem el mateix paisatge?
Que estructura un paisatge?
Es el paisatge un arxiu d’elements?

I fins: 41º20’54.23”N – 2º01’11.98”E alçaria: 64,31 m

Molta gent · atabalament · infáncia · tranquilitat · solitud · pau · satisfacció · content · cansat.

Un recorregut no és només alloque practiquem

sobre un indret determinat, sinó el que aquet

també practica sobre nosaltres.

12/25112009

Un Mati

El silenci es fon amb la remor sorda del primer bus. Els fanals s'apaguen i deixen per uns minuts una penombra màgica. L'encant es trenca per una simfonia de despertadors. A mesura que augmenta la llum els carrers s'omplen de clàxons, persianes que pugen, adolescents que parlen a crits i riuen. Remors d’exprimidors, assecadors de cabell i cafeteres. El sol esclata contra els vidres. Gent amb pressa i brogit de veus. El soroll ritmitc d'una moto i la fressa gairebé imperceptible d'un ocell en vol rasant. Mentrestant dos pisos més avall una parella folla desesperadament.

Unes mans tanquen una finestra. Dins una habitació vulgar. Asseguda davant d'una taula hi ha una dona, juga nerviosa amb unes quartilles en blanc i un llapis. Ella comprova que tot està relativament net, però quan comença a examinar l'habitació amb detall li assalta una sensació d'horror. L'habitació li sembla depriment i inhòspita. Plena de rabia esquinça les cuartitles verges i les llença amb força. Mentre els trossos cauen suaument per tota l¡habitació ella beu una copa de conyac per emmascarar la mentida.