26 de febr. 2010
24 de febr. 2010
22 de febr. 2010
51/22022010
De: 41º21’19.75”N – 2º21’17.97”E elevació: 55,47 m.

soroll de motor industrial / pilota de tenis / un brogit desconegut / cant d’aus / cant del pollastre / soroll de biucicletas / veus ininteligibles / bordar de gossos /el bram d’un quad / sirenes d’ambulancies molt llunyanes / avions o trons / suau remor del vent / uns grills o quelcom semblant / silenci / el brunzit fort d'una moto / passes / la meva respiració / gooool!! / musica / petards.
Fins: 41º21’19.75”N – 2º21’17.97”E elevació: 55,47 m.
16 de febr. 2010
14 de febr. 2010
49/14022010

La Persona es mira al reflex d'un aparador i observa, amb ràbia, que és un maniqui més, vulgar, trist.
11 de febr. 2010
9 de febr. 2010
46/09022010
Observa el paisatge, fixa't en els colors i en els seus matisos, mira amb atenció les diferents formes, percep el pas del temps i descobreix les emocions
en silenci
Estar assegut en un lloc i absorbir els colors del paisatge amb la mirada, però amb les interferències provocades per la intervenció de l'home (torres elèctriques, carreteres grisos, indicacions i senyals de trànsit, llaunes buides oxidades, papers, cadenes, senyals de prohibició i un llarg etcètera ...). Mentre guardem el més absolut silenci per escoltar el que diu el paisatge (el vent, els ocells, la remor de les fulles ...), però trencat contínuament pel bram d'una moto, la remor d'automòbils, un avió, trets, crits .... .
Es fan difícils la mirada i el silenci.
Està comprovat que en qualsevol punt del planeta, fins i tot en el més allunyat i remot, sempre hi ha un moment en què se sent un so artificial de procedència humana.
"..de tant moure-les i fer-les nostres, les formes de la terra sembla que adoptin la nostra mateixa fragilitat, la nostra incertesa, el nostre neguit. Com si, en parasitar aquelles formes, haguéssim estès la nostra inseguritat arreu, i ara, de retop, percebéssim l'entorn que ens rodeja tant o més frágil que no nosaltres mateixos." (Perejaume)
4 de febr. 2010
1 de febr. 2010
43/01022010
Prepara la taula per al dinar del migdia. Posa quatre plats, tots iguals, acompanyats de quatre gots iguals. Al servei de Ella posa un tovalló agafat amb una argolla de plata que li va regalar en el primer aniversari de viure junts i uns coberts que es van regalar mútuament una Nadal. A continuació prepara el servei del Fill posa un tovalló i uns coberts amb el mànec de plàstic verd, per a distingir de l'altre Fill que són uns coberts iguals però amb el mànec groc. Finalment posa el seu servei idèntic al de la seva companya. Quan acaba de preparar tot es serveix el seu menjar, s'asseu i comença lentament a menjar mentre una vegada més repassa tots els seus errors.