26 de febr. 2010

53/26022010

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E
seguiment d'un arxiu efímer (15)

24 de febr. 2010

52/24022010

Inventari domestic
Entrega nº: 06

22 de febr. 2010

51/22022010


De: 41º21’19.75”N – 2º21’17.97”E elevació: 55,47 m.

soroll de motor industrial / pilota de tenis / un brogit desconegut / cant d’aus / cant del pollastre / soroll de biucicletas / veus ininteligibles / bordar de gossos /el bram d’un quad / sirenes d’ambulancies molt llunyanes / avions o trons / suau remor del vent / uns grills o quelcom semblant / silenci / el brunzit fort d'una moto / passes / la meva respiració / gooool!! / musica / petards.
tonalitat de blaus / de blanc / de gris / de negre / de groc / gris paret tacat / pal altissim blanc i vermell / marró d’arbres morts / gris i blanc de la roca amb liquen / verd puntejat de groc / gris rovellat de ferros ben posats / gris fosc i verdós de marges en desùs / unes fulles beix amb punts de vermell / el negre dels garrofers / el marró rovellat de les arrels mortes dels pins tombats / el color blanquinos dels troncs caiguts / ataronjat de les rajoles abandonades en la casa fantasma / gama de terrosos en unes rajoles abandonades i ben ordenades / el verd brillant de la molsa / les fulles verdes infestades de botons taronja.
A: 41º21’03.33”N – 2º00’12.73”E elevació: 195,98 m.
"Vivim envoltats de vestigis, senyals, petjades. Procedeixen tant dels que ens van precedir fa segles com els que van passar fa hores o setmanes "*. Més interessant que saber qui vivia en un lloc és el com convivien, els problemes i les solucions, les enveges, els amors, la gelosia, l'ambició per la propietat, les petites i grans traïcions, les morts naturals, fortuïtes o provocades. És del tot impossible saber el que succeïa. L'única manera és imaginar-ho. Per tant imaginant les petites històries que allí succeïen el que fem es que, inconscientment, narrem part de la nostra biografia emocional. "Tampoc cal que siguin senyals físiques les que ens porten a recrear i imaginar moments fugaços, presències efímeres però encara palpables" *
*(Joan Noguè)
acalorat / desolació / fred a la cara / estic content / ploura? / historia / quiet / neguit / pau / la lentitud agradable / queda el record.

Fins: 41º21’19.75”N – 2º21’17.97”E elevació: 55,47 m.

16 de febr. 2010

50/16022010

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E
seguiment d'un arxiu efímer (14)

14 de febr. 2010

49/14022010

imatges

Una Persona fa el mateix trajecte durant anys. Dia rere dia veu els mateixos aparadors. Observa com els maniquis d'una botiga de roba infantil han crescut fins a convertir-se en adolescents. Un maniqui d'una botiga de moda fa temps que mira al dependent amb tendresa, probablement està enamorat. Els maniquis de la boutique de llenceria han envellit, han guanyat quilos i es comença ha notar la cel· lulitis.
Els caps maniqui d'una perruqueria tenen potes de gall i els seus pèls s'han agrisat excessivament. Uns maniquis d'una botiga d'home ja estan calbs i els seus ulls, tristos, estan miops de tant mirar el mateix paisatge.
La Persona es mira al reflex d'un aparador i observa, amb ràbia, que és un maniqui més, vulgar, trist.
Imatge: (Del llat. imāgo, -ĭnis). 1.f. Objecte material o no que defineix els sentiments. / Representació de les sensacions en la ment, o en la memória.

11 de febr. 2010

48/11022010


Grup constituït per diversos gèneres naturals que posseeixen gran nombre de caràcters comuns.

9 de febr. 2010

47/09022010

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E
seguiment d'un arxiu efímer (13)

46/09022010

Mirada i silenci

Observa el paisatge, fixa't en els colors i en els seus matisos, mira amb atenció les diferents formes, percep el pas del temps i descobreix les emocions


en silenci

Estar assegut en un lloc i absorbir els colors del paisatge amb la mirada, però amb les interferències provocades per la intervenció de l'home (torres elèctriques, carreteres grisos, indicacions i senyals de trànsit, llaunes buides oxidades, papers, cadenes, senyals de prohibició i un llarg etcètera ...). Mentre guardem el més absolut silenci per escoltar el que diu el paisatge (el vent, els ocells, la remor de les fulles ...), però trencat contínuament pel bram d'una moto, la remor d'automòbils, un avió, trets, crits .... .

Es fan difícils la mirada i el silenci.

Està comprovat que en qualsevol punt del planeta, fins i tot en el més allunyat i remot, sempre hi ha un moment en què se sent un so artificial de procedència humana.

"..de tant moure-les i fer-les nostres, les formes de la terra sembla que adoptin la nostra mateixa fragilitat, la nostra incertesa, el nostre neguit. Com si, en parasitar aquelles formes, haguéssim estès la nostra inseguritat arreu, i ara, de retop, percebéssim l'entorn que ens rodeja tant o més frágil que no nosaltres mateixos." (Perejaume)



4 de febr. 2010

45/04022010

Inventari domestic
Entrega nº: 05

1 de febr. 2010

44/01022010

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E
seguiment d'un arxiu efímer (12)

43/01022010

groc i vert

Prepara la taula per al dinar del migdia. Posa quatre plats, tots iguals, acompanyats de quatre gots iguals. Al servei de Ella posa un tovalló agafat amb una argolla de plata que li va regalar en el primer aniversari de viure junts i uns coberts que es van regalar mútuament una Nadal. A continuació prepara el servei del Fill posa un tovalló i uns coberts amb el mànec de plàstic verd, per a distingir de l'altre Fill que són uns coberts iguals però amb el mànec groc. Finalment posa el seu servei idèntic al de la seva companya. Quan acaba de preparar tot es serveix el seu menjar, s'asseu i comença lentament a menjar mentre una vegada més repassa tots els seus errors.