30 de jul. 2010

103/30072010

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E
seguiment d'un arxiu efímer (29)

29 de jul. 2010

102/29072010



  1. Què amaguen els objectes que ens envolten?
  2. Quin tipus de relacions podem establir?
  3. I si tot el que veiéssim fos un simple acte de re-coneixement, un anar a buscar el que creiem conèixer?
  4. Perquè mires fixament aquesta pantalla?

28 de jul. 2010

101/28072010

De: 41º20’51.75”N · 2º00’16.15E 199 m, 09:10

A: 41º20’43.05”N – 2º00’19.96”E 178m
Sòlid, fort, precís, l'olivera un arbre que és una escultura. En aquest moment torna a brillar el sol. Un viarany travessa un camp de cirerers i gaudeixo d'un magnífic paisatge en un moment de silenci, només trencat pels propis sons naturals. La sensació em transporta lluny en l'espai i en el temps. Retrobament amb l'origen. Al meu costat tres flors vermelles i damunt blau

Per poder arribar a aquest indret he hagut de passar o suportar:
Un tret, o potser un petard per espantar les aus.
He de caminar per una pista forestal polsegosa.
Veig al fons una torre metàl.lica i cables brunzint.
Soroll de automòbils.Un 4x4 dels bombers, amb llums parpellejants.
Resultat soroll i pols, molta pols.
Primera bicicleta i primer hola.
Al minut altra bicicleta, en silenci.
Una ambulància dels bombers, molta més pols.
No em sento molt cansat però noto la calor.
Dos ciclistes desfan el camí que jo he fet.
A sobre soroll de cables elèctrics.
Lentament una ambulància groga m’avança, amb la seva ració de pols.
Una tanca parteix en dos un matoll.
Soroll de motors i una polseguera que s'acosta lentament, un 4x4 vermell i l'altre blau i blanc.
Un camí sense sortida.
Davant meu dos ciclistes lents.
Darrera meu un ciclista a tota velocitat.
Estic sol, cansat.

A: 41º20’23.74”N · 1º59’54.77”E 098 m 10:30
També puc gaudir de moments més gratificants:
Un primer moment de so natural.
Només trencat pel suau grinyol d'obrir la cremallera per treure la càmera i el bloc per a aquestes anotacions.
Al final d'un camí una petita barraca agrícola, arquitectures fràgils que m'atrauen.
La ja habitual combinació de cant d'aus amb el so llunyà d'un avió.
Noto la calor del sol a l'esquena, és efímer no dura ni un parell de segons.
En el camí veig marques de ferradures, han passat cavalls.
Un camí, amb una noia fen footing
Al meu costat un intent de mur construït amb canyes disposades anarquicament.
La soca d’un arbre m'informa de la seva edat.
Calor i tranquilitat.
Un camí ja transitat, però sempre té novetats com saludar a un altre caminant, descobrir uns troncs abatuts o gaudir de la brisa.
No hi ha res més gratificant que caminar per l'escenari

Tambièn vaig caminar entre, amb, a prop o lluny de:
Un camp que és un declivi verd clapejat de vermell.
No fa sol.
Un fons de muntanyes, assolellades.
Una atzavara gris apunta cap al cel les seves punxes.
Branques seques de color marró rovellat, puntejades de groc, verd i lila.
Torna el sol.
El sol marxa
El sol torna per tornar a marxar.
Una garsa i diversos ocells entre ells un avió.
Al lluny un entramat de línies verdes i marrons, és natura domesticada.
Torna el sol per fer brillar un verd lleugerament mogut pel vent.
Un arbre devastat, gairebé negre.
Un petit animal fuig.
Una porta vermella protegeix una barraca que té per nom: "Sant Climent T'estimo"

Fins i tot per assolir el més senzill, el camí és feixuc

Fins: 41º20’53.96N · 2º01’11.81”E 063 m. 11:22

26 de jul. 2010

100/26072010

Inventari domestic
Entrega nº: 14

18 de jul. 2010

98/18072010

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E

seguiment d'un arxiu efímer (28)

16 de jul. 2010

97/16072010






41º20'50.35"N · 2º03'06.23"E elevació: 14m
22122009 · 06042010 / 09h07m
és un possible final de totes les històries
és un possible principi d'una història
són les possibles proves d'un delicte
són els possibles restes d'un naufragi
és el possible botí d'un atracament
és possible que només siguin objectes en desús abandonats
és possible que siguin les restes d'una orgia
és possible que siguin les senyals d'alguna cosa pitjor
és possible .....(posa-hi la teva)................

12 de jul. 2010

96/12072010



  1. Quina és la raó de la teva pregunta?
  2. Per què no podem tenir pau?
  3. Podem trobar una sortida a la innocència?
  4. Quines preguntes et fas a tu mateix?

11 de jul. 2010

95/11072010

escut
En el paisatges contemporanis irromp un espai public aparentment sorollós, però l'estridència permesa és la que procedeix exclusivament dels missatges elaborats pel consum.
Per tant totes les relacions que s'estableixen en l'espai organitzat estan intercalades entre ells, de manera que formen un sistema i unes afecten a les
altres.
T. pateix una patologia psicològica comú en societats tecnificades i paranoiques com l'actual; els psiquiatres han batejat aquesta patologia com a "incomunicació activa". La síndrome consisteix en que quan el malalt troba a una persona es posa a parlar torrencialment i sense descans, d'aquesta manera evita que el seu interlocutor pugui pronunciar una sola paraula. Simplement la tècnica de T. és crear al seu voltant un escut o gàbia de paraules que l'aïlla de l'entorn. Aquesta és la manera que evita comunicar-se amb els altres.La urbanització dispersa ha afegit la necessitat de desplaçar-se cada vegada més lluny per dur a terme les activitats quotidianes. Per a una gran part de la població, una dependència absoluta del automòbil com a mitjà de transport privilegiat en un territori disgregat i en molts aspectes insostenible. (Local local)




5 de jul. 2010

94/05072010

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E
seguiment d'un arxiu efímer (27)

3 de jul. 2010

93/03072010

Inventari domestic
Entrega nº: 13