el pont
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDCL9_wqUY54q6R0JlpuJlEbSv4Epz9iQxscS5xp2gJQ3g7N93EffGA78bpTEt9QfyVwimGyByweI6AdoTINRnY1T5z5FEol0Mp5VUQk3INLN370WT9Xa66v2CwS9JHqFBC1FwAHuw/s400/01.jpg)
Tot s'esfondra al seu voltant, potser més que esfondrar-se, tot s'esvaeix al seu voltant. Des de dins el llit pot observar un passat repartit per les parets que l'envolten. Un passat que amb el temps es difumina i cada dia ho sent més llunyà i irreal. Un present oscilante, borrós, amb multitud de rutes cap a futurs foscos, aterridors ..., tot li sembla irreal. Estes en un llit, tapat i tancat en una habitació amb poca llum, dins d'un pis incrustat en el més fosc d'un edifici, situat en un barri format per blocs clònics i vulgars formant una monotonia aclaparadora, que forma part d'una ciutat sorollosa, impersonal i deshumanitzada. Que forma part d'un territori ple de renyina, enveges, odis i intoleràncies, en un món espletat i en declivi dominat per les crisis, els fanatismes i el rearmament més temible.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh2MrQektpsItIJfYPggWcZ4Mltr7TbdqapLMWg2SA_mmcs-ISUAhVgEDuccMGTbZ-SkPZMTtz5-15ars7EMyX5dbVR1B-opoqBQHfgNwpOTJzW7YTy0GXaTg-5p1VO4I5X-SM61Gi/s400/02.jpg)
Ell desde la seva perspectiva veu el sostre, monòton, blanc, llis, es diu a si mateix quin futur pintaria-hi si el sostre fos un llenç. Tant se val, tots els futurs són impossibles. Ell es sent segur tancat dins del seu llit. Tanca els ulls i pensa que tot és tan fàcil com creuar un pont pel seu reflex en el riu.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0jEYxFggnuktUlpPRtBkBZVCDqnAX_9bIVzzwWUw7GdKlKhsnN1k_9RlpEloVZAmAqv-0gBMGqM7CBuXJeqfgPPz13bNX1auqtdXbYbTN1F6s8egXUXEyuB1K-DPczp4DAKRCP1Qg/s400/03.jpg)
Vivim en un moment massivament urbanitzat. De manera que la ciutat ha esdevingut “el contenidor de tots els problemes del mon” (Zygmunt Bauman), el lloc natural de la conflictivitat social i política. (J. Ramoneda)