27 d’abr. 2010

71/27042010

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E
seguiment d'un arxiu efímer (20)

22 d’abr. 2010

70/22042010



41º20'40.91"N · 2º02'54.36"E elevació: 16m
04032010 / 09h07m
Vaig trobar aquest maleti tirat i al obrir-lo em vaig adonar que estava ple de preguntes que m'interrogaven insistentment, sorprès i alhora inquiet el vaig tancar una altra vegada, potser aquesta és la raó del seu abandonament; perquè el que preguntava és tan difícil de contestar que va espantar als que posseïen el maleti. Aqui unes preguntes agafades a l'atzar:
Ens podem despertar?
Perquè quan et mires en un mirall no somrius?
És possible no tenir alguna pregunta?
És la memòria a l'ànima dels objectes?
Realment la imaginació és una eina de subsistència?
Perquè raó visc jo aquí i ara?
Havia acabat?

20 d’abr. 2010

69/20042010

De:41º21’06.81”N, 2º00’44.90”E; elevació: 102,10 metres, hora: 8h 58’
Radio mal sintonitzada, pollastre, ocells, aletajar d’un ocell, la fressa del meu bolígraf, veus ininteligibles, avions molt alts, motors molt remots i repetitius com un mantra, sorolls mecánics d’una bicicleta i humans de qui la condueix, moltes aus cridant plegades, tactactac d’un tractor agrícola, el motor d’una furgoneta, lleu remor dels cables d’alta tensió, petjades alienes, bram percutant i antinatural de dos quads, la lleu percussió d'una placa metalica contra les restes d'una barraca, la respiració forçada d’un gos, l’aire colpejant les meves orelles, bordar de gossos, veus infantils, plicplic de gotes de pluja, cap moment de silenci.
Un camí que fuig, una brisa fresca a la cara, uns ocells i silenci humá. Só només só natural, trencat per el tró d’un quad.”
A: 41º21’34.83”N, 1º59’56.32”E; elevació: 262.43 metres, hora: 10h 25’
Acalorat, suat, en tres arbres caiguts veig una obra minimalista, una canal de vent ple d'arbres abatuts, una brisa estimulant a la cara, es imposible el silenci?, couen els ulls per culpa de la suor, animat, plou.
Terra grogosa. Verd quasi negre d’arbres sense fulles. El verd de l’ herba. Gris i verd en un pi caigut. Marró de fang i transparent d’aigua. Rovellat de fulles seques. Linies perpendiculars verd i groc quasi blanc. Cel grisenc amb dotze ratlles negres. Furgoneta blanca pols marronosa . Mostra de colors en un munt de deixalles, multitud de taques grogues en un fons verd. Blanc i gris fosc de la pedra. Gris metál·lic de la pissarra. Gris esmorteit d’arbres caiguts. Formes de colors difuminades por la boira. El quasi negre dels arbres morts forrats per les fulles verdes del parásit. Masses informes de tons verds travessades per línies amarronades amb taques marró més clar. Groc brillant sobre rastres de vert en base de marró fosc.
Fins: 41º21’07.61”n, 2º00’42.02”E; elevació: 101.80 metres, hora: 11h 45’





12 d’abr. 2010

68/12042010


Tots nosaltres vam néixer d'alguna manera dins d'una estructura social, gran o petita, la mateixa es coneix amb el nom de família, és molt probable que el primer que hem vist quan obrim els nostres ulls cap per avall a l'hospital és la cara d'un metge que ens bufeteja i després la resta del món ...

7 d’abr. 2010

67/07042010

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E

seguiment d'un arxiu efímer (19)

5 d’abr. 2010

66/05042010

Inventari domestic
Entrega nº: 08

2 d’abr. 2010

65/02042010

L'Artista

Aquell viatge va ser increïble. No podia deixar de disparar, tots eren nous, diferents. Ho trobava impressionant i excitant. Va ser en aquest viatge on vaig decidir fer-me artista i passar la resta de la meva vida amb una càmera al coll, un automòbil i alguna cosa més ...

La recerca de noves emocions el porta a experimentar amb lo més sòrdid. Estima tant l'art que busca la seva màxima expressió en la mort. Mata i fotografia. També consumeix tot tipus de drogues per eliminar una consciència que fa temps que ha mort. Té un projecte només per Ell memoritza totes les fotos i després les elimina.

Viatja sense rumb fix per tota la geografia creant els seus macabres escenaris i fotogran-los. Un dia casualment troba una antiga amiga que accepta viatjar amb Ell. Está excitadísim perquè pot, per fi, crear la seva obra mestra. Actualment Ell continua amb el seu projecte.