Desposseït de la seva fe, l'home, que va travessar la història recolzat en ella, va passar a entendre de sobte que ja no era el centre del món i que el paisatge era determinant tant per a la seva vida com per a la seva sensibilitat
y, també que la naturalesa, fins aleshores representada d'una manera idíl.lica, com corresponia al seu caràcter purament ornamental, ja no era aquell lloc fabulós en el qual l'home vivia feliç, sinó el mirall que reflectia les seves il.lusions, els seus somnis i els seus temors.
( Julio LLamazares)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada