16/02122009

Mitgdia

A poc a poc el brogit del carrer disminueix. Mentre augmenten les flaires de menjar. La remor llunyana d'un helicòpter i el batec profund del motor d'un bus. Lentament la ciutat es prepara per a la migdiada que és un parèntesi de silenci. Sota un sol de plom i en un carrer buit, on només se sent la remor d'algun televisor, un home d'aspecte totalment devastat camina amb gran dificultat cap enlloc

Observa la vida a través de la pantalla de la seva càmera digital, simplement fotografia el que té davant, sense més. Quan la targeta de memòria està al límit de la seva capacitat l'esborra, i torna a començar. Té por a la realitat i els records, per això converteix la seva vida en una ficció que revisa contínuament; esborrant i reiniciant en un bucle sense fi.

Després comença un altre dia sense realitat i sense records, feliç.