Lentament arriba el silenci. Els carrers buits són travessades esporàdicament per ràpides línies
de llum. La remor d'un bus nocturn. Lentament com en una seqüència matemàtica, les finestres il.luminades es van apagant. La nit profunda només trencada per les petites illes de llum dels fanals públic. El silenci és absolut i absurd. La figura desdibuixada i trontollant d'un borratxo esforçant-se a arribar al seu cau. Una sirena, llunyana. Un sospir de plaer, proper. Apurar la copa davant d'un televisor i davant d'un llibre, són les dues últimes finestres en apagar-se.
Foscor i silenci, mentre una papallona vola nerviosa al voltant d'un fanal fins caure fregida.
Foscor i silenci, mentre una papallona vola nerviosa al voltant d'un fanal fins caure fregida.
... A les nits no hi ha alegria, només un televisor en funcionament ...
... Els seus rostres grisos s'il·luminen de diferents colors amb la llum que emeten els programes de televisió...
... els gestos les mirades o els somriures més o menys expressius no són d'ells, són dirigiys i guiats pels esdeveniments que narra la televisió són, en definitiva, el seu reflex ...
... Un al costat de l'altre per costum més que per desig, la veritat és que tampoc tenen on anar ...
... La llum s'apaga, els habitants es retiren, però queda la tristesa...
... en la solitud de l'alcova un llit i en ell dues persones; un rostre mira a l'est i al costat un altre mira a l'oest.
El luxe del temps L'art del temps La intensitat del temps El temps de l'espai El temps és transformacióEl temps és força El temps a les seves mans El temps és poesia El temps és espectacle El temps és harmoniaLi dóna valor al temps i el temps manté el seu valor
¡¡fingeixi que no ha vist res!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada