87/13062010

De: 41º21’06.54”N – 1º59’59.42”E elevaciò: 225m.09:22

Un verd brillant fa de suport a un marró caigut, signe de mort / damunt meu un blau brillant i diàfan / la terra marró amb taques de color verd irregulars i vibrants em recorda a un Monet / el gris de la cendra de un foc prohibit / unes taques grogues en tiges verdes em recorden catifes i nens innocents trapitjant-les / solcs grisos, brillants i secs com en un quadre de Hernández Pijuan / una adzavara seca encara tè forces d'apuntar cap al cel una tija gris / el vermell i el blanc oxidat d'unes portes que tanquen el camp (o tambe el pisatje) / en dues gruixudes i altes barres verticals oxidades tinc la intuïció de veure un Richard Serra / dues enormes masses de gammes del verd semblen escultures de Koons / línies desordenades grogues i verds semblen un Kline però en colors / una forma regular de verd brillant em dóna la mateixa tranquilitat que trobo contemplant un Rothko

A: 41º21’14.82”N – 1º59’39.54”E elevaciò: 248m 09:48

Varietat de cants d'ocells juntament amb la remor d'una lleugera brisa lladrucs de gossos, molts gossos que estan tancats crits d'animals selvàtics un avió molt alt i llunyà que es va perdent lentamentm el mateix pollastre de sempre i de fons una canilla de gossos un primer moment de silenci humà hola bon dia i la bicicleta altre hola però més fluix i la bicicleta el brunzit d'un borinot bon dia, gent caminant i soroll de pals de muntanya gossos, veus humanes i ocells formen tota una banda sonora altre hola amb bicicleta el percudir d'un martell contra una pedra amb una ràdio i veus humanes de fons el imperceptible soroll d'una sargantana fugint el soroll d'una màquina de sulfatar arbres fruiters i hola bon dia hola i més bicicletes un cotxe proper un gos ferotge bordant grunyit i colpejant el lloc on està tancat hola i una noia passa pel meu costat corrent altre moment de silenci humà, només ocells i vent paradoxalment és una situació anòmala els meus passos la meva respiració el soroll dels objectes de la meva bossa les fulles del bloc i el no soroll del bolígraf escrivint

A: 41º20’ 52.66””N – 1º59’42.89”E elevaciò: 155m 10:10

Calor - silenci - fresca - em canso, faig recompte d'anys i comprovo que són força s'haurà de plantejar caminades més curtes? - L'ombra refrescant - em molesta el soroll humà a la muntanya, és contradictori perquè també estic jo, però és així - el sol alegra la meva ànima mediterrània - desconten - satisfet i cansat - estic quiet escoltant els ocells i el vent

Sis casetes de pagès, petites arquitectures, alguna feble i totes provisionals. Dins eines, caixes i hores de treball i patiment. Caminant pels marges, en una època llunyana, quan era un nen, els saltava un darrere d'un altre. Dues creus, per a mi no tenen cap significat com no sigui el de marcar un camí o una cruïlla d'itineraris. Un ull gravat a la pedra em mira fixament sense parpellejar. Veig un camí davant que no se cap on em porta, i un altre darrere i on porta ho he oblidat junt amb moltes coses. Una cabana plena de trastos vells i oxidats, i pensar que darrere de cada objecte hi ha una història, la cabana ès com un fitxer. La transparència de l'aigua amb els seus capgrossos. Una taula amb les cadires al damunt, està esperant que algú la vingui a visitar, però la pols que acumulen i el desgast indiquen que ja han perdut l'esperança. Una massa de pins, cirerers, plantes silvestres, els colors de les flors i allò imprescindible per viure

Fins: 41º21’06.54”N – 1º59’59.42”E elevaciò: 225m 11:19