82/02062010

punt de trobada

Viu sol i a més està sol. La seva vida és una successió de microaccions repetides dia rera dia amb ínfimes variacions. El únic que li preocupa és que cada objecte estigui al seu lloc. La seva llar és un decorat estàtic, sense vida, trist, un lloc on mai passa el temps. Dos plats una cullera, una forquilla, un ganivet, un got i un sol coixí. La seva soledat està construïda per les imperfeccions, incongruències, anhels, ambicions i els enigmes de la condició humana, o per la por a elles. Cada dia a la mateixa hora passeja pels mateixos llocs. No mira cap enlloc, perquè "cap enlloc" està fora del seu abast. Li diuen que está trist però Ell sempre ha estat igual, per tant està normal. Però té la gran sort que ningú, absolutament ningú l'espera.

No, no volem aconseguir a ningú. El que volem és anar sempre cap endavant, dia i nit, amb la companyia de tots les persones. No hem de estirar la caravana, ja que si ho féssim, cada fila només veurà els que el van precedir, i les persones que ja no es reconeixen es reuneixen cada vegada menys i es parlen cada vegada menys. (John Berger)