41º20’51.99”N · 2º02’37.61”E 21 metres alçada
La ruïna és un testimonide la supèrbia dels homes, de la fragilitat de l’existència i de la finitud del món
La historia ha acumulat tante ruïna que la superficie de la Terra és coberta d’indicis que, com els fulls esparsos d’un llibre vell amaguen el seu sentit, oblidat i irrecuperable.
Es tan gran el carmull de ruïna, que no podem concebre la historia sinó com l’acumulació dels desastres i les destruccions que ha anat succein fin arribar a nosaltres mateixos (L’esplendor de la ruïna)
La ruïna produeix una impressió de pau: en ella l'oposició de dos potències còsmiques (matèria i esperit) apareix fosa en una imatge alhora natural i cultural.
El que la ruïna resisteix apunta sempre a l'oblit de l'humà concret. Starobinsky: la poètica de la ruïna determina sempre una somni que es veu propulsada per la invasió de l'oblit.
Les idees que les ruïnes revelen en un són grans. Diderot: tot s'aniquila, tot mor, tot passa. Només queda el món. Només el temps que dura.
Els contempladors de ruïnes semblen sentir que l'existència deixa de pertànyer, per creuar una frontera estranya i anhelada, aquella on comença el país immens de l'oblit, regne inaccessible mentre habitem en la nostra vida racional i conscient. (Alberto Ruiz Samaniego)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada