El paisatge és una comstrucción mental, i per tant cultural, ja sigui perquè la nostra mirada segueix uns esquemes prefixats (la perspectiva, per exemple) o perquè la sobreexposició d'imatges procedents de tot el món ens dóna sempre la impressió d'haver-lo vist abans. Entre els llocs comuns de cada cultura i el déjà vu de l'era global, cada vegada veiem més el que volem veure. Però i si tot el que veiéssim fos això: un simple acte de re-coneixement, un anar a buscar el que creiem conèixer?. (Joana Hurtado)
El paisatge tomba lentament: oliveres, l'escultura natural més perfecta, negra, retorçada, moltes de abandonades altres plantades anàrquicament;
elles centenàries i mil.lenàries, són testimonis muts d'una civilització.
Una muntanya escalada pels marges.
Sol. Silenci. Cigarres moltes cigarres. Cap núvol.
Una muntanya escalada pels marges.
Sol. Silenci. Cigarres moltes cigarres. Cap núvol.
El paisatge segueix: terra esquarterada, farigola, te de roca ...
Una carretera i un canal buit. En el més profund del paisatge un canal sec
Un home está dret i quiet en un pont que travessa el canal, mira cap l'infinit
L'home com un element més del paisatge
L'home gira el cap i observa com unes oliveres són mogudes pel vent
Mentre les cigarres, fregides pel sol, continuen el seu cant
L'home baixa el cap i veu una planta seca en el fons del canal…
El domini de la naturalesa, ha esdevingut una amenaça perqué la tècnica de moderna ha alliberat forces que ja no es poden dominar en els seus efectes destructius
"Obra de tal manera que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d'una vida humana autèntica a la Terra", o expressat negativament: "Obra de tal manera que els efectes de la teva acció no siguin destructius per a la futura possibilitat d'aquesta vida ", o simplement:" No posis en perill les condicions de la continuïtat indefinida de la humanitat a la Terra ", ( principi de la Responsabilitat: Hans Jonas)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada