6 de des. 2009
3 de des. 2009
17/03122009
2 de des. 2009
16/02122009

Observa la vida a través de la pantalla de la seva càmera digital, simplement fotografia el que té davant, sense més. Quan la targeta de memòria està al límit de la seva capacitat l'esborra, i torna a començar. Té por a la realitat i els records, per això converteix la seva vida en una ficció que revisa contínuament; esborrant i reiniciant en un bucle sense fi.
Després comença un altre dia sense realitat i sense records, feliç.
1 de des. 2009
27 de nov. 2009
14/27112009
26 de nov. 2009
13/26112009
Desde: 41º20’45.24”N – 2º01’11.46”E alçaria: 65,53 m
Cant d’ocells- soroll mecánic de bicicletes – passes i veus humanes – xarrameca contínua – crits d’anecs – “...lo tenia todo manga por hombro, porque este hombre no sabia nada…” – esbufecs -Remor llunyana de cotxes – Goool! Molt llunya – remor d’avions – sirenes d’ambuláncies – hola bon dia – els meus pasos – catalá i castellá – miols – bordar un gos – un tret – un possible tró – serra mecánica – un breu moment de silenci (inapreciable).
A: 41º20’15.81”N – 2º00’39.41”E alçaria: 269,74 m
Com es pot representar?
Es el paisatge una construcció?
Pot ser fictici el paisatge?
Sempre observem el mateix paisatge?
Que estructura un paisatge?
Es el paisatge un arxiu d’elements?
I fins: 41º20’54.23”N – 2º01’11.98”E alçaria: 64,31 m
Molta gent · atabalament · infáncia · tranquilitat · solitud · pau · satisfacció · content · cansat.
25 de nov. 2009
12/25112009
El silenci es fon amb la remor sorda del primer bus. Els fanals s'apaguen i deixen per uns minuts una penombra màgica. L'encant es trenca per una simfonia de despertadors. A mesura que augmenta la llum els carrers s'omplen de clàxons, persianes que pugen, adolescents que parlen a crits i riuen. Remors d’exprimidors, assecadors de cabell i cafeteres. El sol esclata contra els vidres. Gent amb pressa i brogit de veus. El soroll ritmitc d'una moto i la fressa gairebé imperceptible d'un ocell en vol rasant. Mentrestant dos pisos més avall una parella folla desesperadament.
Unes mans tanquen una finestra. Dins una habitació vulgar. Asseguda davant d'una taula hi ha una dona, juga nerviosa amb unes quartilles en blanc i un llapis. Ella comprova que tot està relativament net, però quan comença a examinar l'habitació amb detall li assalta una sensació d'horror. L'habitació li sembla depriment i inhòspita. Plena de rabia esquinça les cuartitles verges i les llença amb força. Mentre els trossos cauen suaument per tota l¡habitació ella beu una copa de conyac per emmascarar la mentida.


















