6 de des. 2009

18/06122009

Inventari domestic
Entrega nº: 01

3 de des. 2009

17/03122009


La primera interacció que es tè amb el paisatge es la mirada
La meitat de la bellesa depén del paisatge i l’altre meitat de qui el contempla

El paisatge, com representació de la natura, es un procès de la imaginació que va construint lentament una memoria, i esdevé una biografia en continua mutació.

2 de des. 2009

16/02122009

Mitgdia


A poc a poc el brogit del carrer disminueix. Mentre augmenten les flaires de menjar. La remor llunyana d'un helicòpter i el batec profund del motor d'un bus. Lentament la ciutat es prepara per a la migdiada que és un parèntesi de silenci. Sota un sol de plom i en un carrer buit, on només se sent la remor d'algun televisor, un home d'aspecte totalment devastat camina amb gran dificultat cap enlloc

Observa la vida a través de la pantalla de la seva càmera digital, simplement fotografia el que té davant, sense més. Quan la targeta de memòria està al límit de la seva capacitat l'esborra, i torna a començar. Té por a la realitat i els records, per això converteix la seva vida en una ficció que revisa contínuament; esborrant i reiniciant en un bucle sense fi.

Després comença un altre dia sense realitat i sense records, feliç.


1 de des. 2009

15/01122009


41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E
seguiment d'un arxiu efímer (5)

27 de nov. 2009

14/27112009


El paisatge és el gran mirall que ens reflecteix i que conforma la nostra sensibilitat
Desposseït de la seva fe, l'home, que va travessar la història recolzat en ella, va passar a entendre de sobte que ja no era el centre del món i que el paisatge era determinant tant per a la seva vida com per a la seva sensibilitat
y, també que la naturalesa, fins aleshores representada d'una manera idíl.lica, com corresponia al seu caràcter purament ornamental, ja no era aquell lloc fabulós en el qual l'home vivia feliç, sinó el mirall que reflectia les seves il.lusions, els seus somnis i els seus temors.
( Julio LLamazares)

26 de nov. 2009

13/26112009

31102009

Desde: 41º20’45.24”N – 2º01’11.46”E alçaria: 65,53 m

Cant d’ocells- soroll mecánic de bicicletes – passes i veus humanes – xarrameca contínua – crits d’anecs – “...lo tenia todo manga por hombro, porque este hombre no sabia nada…” – esbufecs -Remor llunyana de cotxes – Goool! Molt llunya – remor d’avions – sirenes d’ambuláncies – hola bon dia – els meus pasos – catalá i castellá – miols – bordar un gos – un tret – un possible tró – serra mecánica – un breu moment de silenci (inapreciable).

A: 41º20’15.81”N – 2º00’39.41”E alçaria: 269,74 m

Que es un paisatge?
Com es pot representar?
Es el paisatge una construcció?
Pot ser fictici el paisatge?
Sempre observem el mateix paisatge?
Que estructura un paisatge?
Es el paisatge un arxiu d’elements?

I fins: 41º20’54.23”N – 2º01’11.98”E alçaria: 64,31 m

Molta gent · atabalament · infáncia · tranquilitat · solitud · pau · satisfacció · content · cansat.

Un recorregut no és només alloque practiquem
sobre un indret determinat, sinó el que aquet
també practica sobre nosaltres.

25 de nov. 2009

12/25112009

Un Mati


El silenci es fon amb la remor sorda del primer bus. Els fanals s'apaguen i deixen per uns minuts una penombra màgica. L'encant es trenca per una simfonia de despertadors. A mesura que augmenta la llum els carrers s'omplen de clàxons, persianes que pugen, adolescents que parlen a crits i riuen. Remors d’exprimidors, assecadors de cabell i cafeteres. El sol esclata contra els vidres. Gent amb pressa i brogit de veus. El soroll ritmitc d'una moto i la fressa gairebé imperceptible d'un ocell en vol rasant. Mentrestant dos pisos més avall una parella folla desesperadament.

Unes mans tanquen una finestra. Dins una habitació vulgar. Asseguda davant d'una taula hi ha una dona, juga nerviosa amb unes quartilles en blanc i un llapis. Ella comprova que tot està relativament net, però quan comença a examinar l'habitació amb detall li assalta una sensació d'horror. L'habitació li sembla depriment i inhòspita. Plena de rabia esquinça les cuartitles verges i les llença amb força. Mentre els trossos cauen suaument per tota l¡habitació ella beu una copa de conyac per emmascarar la mentida.