De: 41º20’51.75”N · 2º00’16.15E 199 m, 09:10
A: 41º20’43.05”N – 2º00’19.96”E 178m
Sòlid, fort, precís, l'olivera un arbre que és una escultura. En aquest moment torna a brillar el sol. Un viarany travessa un camp de cirerers i gaudeixo d'un magnífic paisatge en un moment de silenci, només trencat pels propis sons naturals. La sensació em transporta lluny en l'espai i en el temps. Retrobament amb l'origen. Al meu costat tres flors vermelles i damunt blau
A: 41º20’43.05”N – 2º00’19.96”E 178m
Sòlid, fort, precís, l'olivera un arbre que és una escultura. En aquest moment torna a brillar el sol. Un viarany travessa un camp de cirerers i gaudeixo d'un magnífic paisatge en un moment de silenci, només trencat pels propis sons naturals. La sensació em transporta lluny en l'espai i en el temps. Retrobament amb l'origen. Al meu costat tres flors vermelles i damunt blau
Per poder arribar a aquest indret he hagut de passar o suportar:
Un tret, o potser un petard per espantar les aus.
He de caminar per una pista forestal polsegosa.
Veig al fons una torre metàl.lica i cables brunzint.
Soroll de automòbils.Un 4x4 dels bombers, amb llums parpellejants.
Resultat soroll i pols, molta pols.
Primera bicicleta i primer hola.
Al minut altra bicicleta, en silenci.
Una ambulància dels bombers, molta més pols.
No em sento molt cansat però noto la calor.
Dos ciclistes desfan el camí que jo he fet.
A sobre soroll de cables elèctrics.
Lentament una ambulància groga m’avança, amb la seva ració de pols.
Una tanca parteix en dos un matoll.
Soroll de motors i una polseguera que s'acosta lentament, un 4x4 vermell i l'altre blau i blanc.
Un camí sense sortida.
Davant meu dos ciclistes lents.
Darrera meu un ciclista a tota velocitat.
Estic sol, cansat.
A: 41º20’23.74”N · 1º59’54.77”E 098 m 10:30
També puc gaudir de moments més gratificants:
Un primer moment de so natural.
Només trencat pel suau grinyol d'obrir la cremallera per treure la càmera i el bloc per a aquestes anotacions.
Al final d'un camí una petita barraca agrícola, arquitectures fràgils que m'atrauen.
Al final d'un camí una petita barraca agrícola, arquitectures fràgils que m'atrauen.
La ja habitual combinació de cant d'aus amb el so llunyà d'un avió.
Noto la calor del sol a l'esquena, és efímer no dura ni un parell de segons.
En el camí veig marques de ferradures, han passat cavalls.
Un camí, amb una noia fen footing
Al meu costat un intent de mur construït amb canyes disposades anarquicament.
La soca d’un arbre m'informa de la seva edat.
Calor i tranquilitat.
Un camí ja transitat, però sempre té novetats com saludar a un altre caminant, descobrir uns troncs abatuts o gaudir de la brisa.
No hi ha res més gratificant que caminar per l'escenari
Tambièn vaig caminar entre, amb, a prop o lluny de:
Un camp que és un declivi verd clapejat de vermell.
No fa sol.
Un fons de muntanyes, assolellades.
Una atzavara gris apunta cap al cel les seves punxes.
Branques seques de color marró rovellat, puntejades de groc, verd i lila.
Torna el sol.
El sol marxa
El sol torna per tornar a marxar.
Una garsa i diversos ocells entre ells un avió.
Al lluny un entramat de línies verdes i marrons, és natura domesticada.
Torna el sol per fer brillar un verd lleugerament mogut pel vent.
Un arbre devastat, gairebé negre.
Un petit animal fuig.
Una porta vermella protegeix una barraca que té per nom: "Sant Climent T'estimo"
Fins i tot per assolir el més senzill, el camí és feixuc
Fins: 41º20’53.96N · 2º01’11.81”E 063 m. 11:22
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada