24 de març 2010

62/24032010

Paisatge= espai invadit

El paisatge pot ser interpretat com una successió d'infinits moments efímers en contínua mutació (Javier Maderuelo)
En principi tota activitat humana té un reflex en l'espai, i per tant modifica el paisatge. Es pot conèixer el caràcter d'una societat per les seves manifestacions en l'espai i pel seu impacte en el paisatge. (Enciclopedia Libre)

Una etica del paisatge, una ética ecologica cedeix drets a la naturalesa que aquesta no pot reclamar, i, d’altra banda, es tracta d’una cassió de drets a la naturalesa que la qual no hi ha deures per part de la naturalesa


L’etica de la responsabilitat i de qualsevol ètica ecològica, es basen en un reconeixement no recìproc i unilateral que ens exigeix reconèixer els drets de la natura i de les generacions futures, dels quals, tanmateix, no es pot derivar cap deure envers nosaltres. Ja que la nova dimensió de la praxi no només afecta a les relacions humanes de l’actualitat, sinó tambè la naturalesa sencera i l’existència de les generacions futures. (Hans Jonas)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada