55/05032010

ara i desprès

El paisatge com a objecte de dret: Tenim dret a un paisatge bell i harmoniós amb el qual ens sentim identificats, no només el bucòlic, sinó també el creat per l'home.
(Fietta Jarque)

Mirant un paisatge podem imaginar la història del lloc, no serà real però a grans trets sí que serà verídica. A través de les restes d'edificis, els marges o la seva absència, com estan alineats alguns arbres, el canvi brusc de tipus d'arbrat, sèquies abandonades, camins plens de brossa, les lìnies elèctriques, senyals criptcas que indiquen, potser, cables o tubs subterranis, restes de tanques, etc.... La recerca del que ha desaparegut, a sota o entre la herba, en els barrancs, en els corriols…, tot paisatge amaga els seus secrets, en cada marca en el paisatge, en cada ruïna, darrere hi ha històries, mínimes potser, però la suma d'elles han construït el paisatge que contemplem actualment

Hi ha un enllaç imprescindible de l’home amb la totalitat de la natura: la necessitat humana d’autoconservació.
(Jörg Zimmer)