38/21012010

silenci i mirada

Mirar: Del lat. Mirāri. 1. tr. Observar amb la ment, per jutjar o considerar / fixar la vista en alguna cosa sublim o en la pròpia imatge / dirigir la mirada a l’indret, estar situat de cara mirar amb l’esperit

Silenci: Del lat. Silentium.1. m. Abstenció de parlar / Manca de soroll. El silenci dels boscos, de la nit.

Únicament la mirada de l'home qualifica com a paisatge; torna paisatge el que naturalment era només territori. I no hi ha persona sense paisatge perquè estem fets d'ell, en reciprocitat vital.

I... la millor manera de dialogar amb el paisatge es l’intercanvi de silencis.