14/27112009

El paisatge és el gran mirall que ens reflecteix i que conforma la nostra sensibilitat

Desposseït de la seva fe, l'home, que va travessar la història recolzat en ella, va passar a entendre de sobte que ja no era el centre del món i que el paisatge era determinant tant per a la seva vida com per a la seva sensibilitat

y, també que la naturalesa, fins aleshores representada d'una manera idíl.lica, com corresponia al seu caràcter purament ornamental, ja no era aquell lloc fabulós en el qual l'home vivia feliç, sinó el mirall que reflectia les seves il.lusions, els seus somnis i els seus temors.

( Julio LLamazares)

13/26112009

31102009

Desde: 41º20’45.24”N – 2º01’11.46”E alçaria: 65,53 m

Cant d’ocells- soroll mecánic de bicicletes – passes i veus humanes – xarrameca contínua – crits d’anecs – “...lo tenia todo manga por hombro, porque este hombre no sabia nada…” – esbufecs -Remor llunyana de cotxes – Goool! Molt llunya – remor d’avions – sirenes d’ambuláncies – hola bon dia – els meus pasos – catalá i castellá – miols – bordar un gos – un tret – un possible tró – serra mecánica – un breu moment de silenci (inapreciable).

A: 41º20’15.81”N – 2º00’39.41”E alçaria: 269,74 m

Que es un paisatge?
Com es pot representar?
Es el paisatge una construcció?
Pot ser fictici el paisatge?
Sempre observem el mateix paisatge?
Que estructura un paisatge?
Es el paisatge un arxiu d’elements?

I fins: 41º20’54.23”N – 2º01’11.98”E alçaria: 64,31 m

Molta gent · atabalament · infáncia · tranquilitat · solitud · pau · satisfacció · content · cansat.

Un recorregut no és només alloque practiquem

sobre un indret determinat, sinó el que aquet

també practica sobre nosaltres.

12/25112009

Un Mati

El silenci es fon amb la remor sorda del primer bus. Els fanals s'apaguen i deixen per uns minuts una penombra màgica. L'encant es trenca per una simfonia de despertadors. A mesura que augmenta la llum els carrers s'omplen de clàxons, persianes que pugen, adolescents que parlen a crits i riuen. Remors d’exprimidors, assecadors de cabell i cafeteres. El sol esclata contra els vidres. Gent amb pressa i brogit de veus. El soroll ritmitc d'una moto i la fressa gairebé imperceptible d'un ocell en vol rasant. Mentrestant dos pisos més avall una parella folla desesperadament.

Unes mans tanquen una finestra. Dins una habitació vulgar. Asseguda davant d'una taula hi ha una dona, juga nerviosa amb unes quartilles en blanc i un llapis. Ella comprova que tot està relativament net, però quan comença a examinar l'habitació amb detall li assalta una sensació d'horror. L'habitació li sembla depriment i inhòspita. Plena de rabia esquinça les cuartitles verges i les llença amb força. Mentre els trossos cauen suaument per tota l¡habitació ella beu una copa de conyac per emmascarar la mentida.

11/25112009

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E

seguiment d'un arxiu efíimer (4 )

10/23112009

41º20'53.29"N - 2º02'08"E alçaria: 12,49 metres

Actualment una obra d'art és més important com més diners val la seva adquisició. Això ho sap tothom

Per tant pot considerar-se art una instal.lació provisional a la vora d'un riu?. Una escultura feta amb canyes, que sembla un senyal per a navegants o una representació dels déus del riu o una mena de tanca que indica un lloc perillós.

Unes petjades en el fang, darrere d'aquestes petjades hi ha diverses històries: el ciclista, el o els gossos i una persona caminan, tres històries que es creuen en un lloc a través de les senyals que respactivamente deixen en el fang. Potser seus amos mai sàpiguen que en un lloc les seves vides es van creuar i que hi ha prova d'això.

I un guant en el camí, es un senyal críptic per a iniciats?. El paisatge es torna inquietant amb aquestes intervencions, unes obres construïdes per desaparèixer, s'estimula i reafirma com a suport de narracions. Només per això ho considero una obra d'art.

09/18112009

40º54’29.43”N - 0º29’22.55”E alçaria: 17,6784 metres

"Els records antics són retalls aïllats d'experiència que rememorem per motius sovint difícils d'articular, i com no tenen una narrativa més àmplia en la qual emmarcar, floten"
(de l'assaig "la llunyania" de Siri Hustved)

Estic situat en un camp, ajudo a una dona a agafar hortalisses, (sóc molt petit és possible que no tingui més de 4 o 5 anys.), la dona la veig d'esquena, ajupida i vestida de negre. És molt probable que inconscientment la substitueixi per una altra persona (la meva mare, la meva àvia ?...) per poder completar el record que està situat en un punt entre el no-res i un després molt llunyà. Puc descriure l’entorn del record, però ho faig des d’una perspectiva gairabé actual i segurament per les imatges fotogràfiques que corresponen al lloc realitzades molts anys desprès. Per tant la descripció de l'escenari és molt adulterada i només serveix com a suport on col.locar les dues persones del record, perquè aquestes no quedin flotant en un espai buit.

08/18112009

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E

seguiment d'un arxiu efimer (3)

L'arxiu consta de diaris de difusió gratuïta i fullets propagandístic de grans superfícies. Despres d'analitzar-ho a fons he arribat a la conclusió que l'arxiu el construeix un artista. Pot l'arxiu ser una metàfora del temps?. L'artista els col.loca sense cap tipus d'ordre, tal com són els esdeveniments: imprevisibles, aleatoris, caòtics. Per això l'arxiu canvia contínuament convertint-se en un element efímer