25 de nov. 2009

11/25112009

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E
seguiment d'un arxiu efíimer (4 )

23 de nov. 2009

10/23112009

41º20'53.29"N - 2º02'08"E alçaria: 12,49 metres

Actualment una obra d'art és més important com més diners val la seva adquisició. Això ho sap tothom

Per tant pot considerar-se art una instal.lació provisional a la vora d'un riu?. Una escultura feta amb canyes, que sembla un senyal per a navegants o una representació dels déus del riu o una mena de tanca que indica un lloc perillós.


Unes petjades en el fang, darrere d'aquestes petjades hi ha diverses històries: el ciclista, el o els gossos i una persona caminan, tres històries que es creuen en un lloc a través de les senyals que respactivamente deixen en el fang. Potser seus amos mai sàpiguen que en un lloc les seves vides es van creuar i que hi ha prova d'això.
I un guant en el camí, es un senyal críptic per a iniciats?. El paisatge es torna inquietant amb aquestes intervencions, unes obres construïdes per desaparèixer, s'estimula i reafirma com a suport de narracions. Només per això ho considero una obra d'art.

18 de nov. 2009

09/18112009



40º54’29.43”N - 0º29’22.55”E alçaria: 17,6784 metres

"Els records antics són retalls aïllats d'experiència que rememorem per motius sovint difícils d'articular, i com no tenen una narrativa més àmplia en la qual emmarcar, floten"
(de l'assaig "la llunyania" de Siri Hustved)


Estic situat en un camp, ajudo a una dona a agafar hortalisses, (sóc molt petit és possible que no tingui més de 4 o 5 anys.), la dona la veig d'esquena, ajupida i vestida de negre. És molt probable que inconscientment la substitueixi per una altra persona (la meva mare, la meva àvia ?...) per poder completar el record que està situat en un punt entre el no-res i un després molt llunyà. Puc descriure l’entorn del record, però ho faig des d’una perspectiva gairabé actual i segurament per les imatges fotogràfiques que corresponen al lloc realitzades molts anys desprès. Per tant la descripció de l'escenari és molt adulterada i només serveix com a suport on col.locar les dues persones del record, perquè aquestes no quedin flotant en un espai buit.


08/18112009

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E
seguiment d'un arxiu efimer (3)
L'arxiu consta de diaris de difusió gratuïta i fullets propagandístic de grans superfícies. Despres d'analitzar-ho a fons he arribat a la conclusió que l'arxiu el construeix un artista. Pot l'arxiu ser una metàfora del temps?. L'artista els col.loca sense cap tipus d'ordre, tal com són els esdeveniments: imprevisibles, aleatoris, caòtics. Per això l'arxiu canvia contínuament convertint-se en un element efímer

16 de nov. 2009

07/16112009




41º21'10.75"N - 2º02'41.66"E alçaria: 10,97 metres

Va haver-hi un temps en que uns homes van acordar ocupar un terreny abandonat al llarg del riu. Van parcel·lar el terreny i els homes van començar petites, però profitóses, tasques agrícoles. cultivaven qualsevol classe d'hortalisses i tambien alguns arbres fruiters, era un traball minuciós, lent, seguint tots els cicles naturals fins a trobar el fruit dels seus esforços. La seva tasca la feien en silenci i sense anim de lucre. Van aixecar tanques amb canyes i somiers vells reciclats com a parets i portes.


En l'interior van construir petites i curioses arquitectures reciclant tot aquell material en desús que la gent abandonava pels carrers: portes en velles o passades de moda, persianes, taulers i fustes, lones, uralites, barres de ferro, cadires de tot tipus, taules, algunes luxoses, butaques, calaixos, congeladors avariats, finestres desmanegades, pallets, baranes de fusta, planxes metàl·liques, palla, bidons, teles, banyeres, mobles desballestats, també tenien joguines i bicicletes.


Tot funcionava a la perfecció, cada llaurador s'ocupava del seu tros i ajudava els veïns si aquests el necessitaven, fins que va arribar l'Administració. Va arrasar amb les seves excavadores tots els horts i el col·lectiu de persones es va quedar sense les seves curioses arquitectures ni els seus aliments. Una vegada buit el territori uns operaris van cavar una llarga rasa i van enterrar en ella un enorme tub negre. Una vegada acabada l'obra van aplanar el terreny i van marxar deixant derrera seu una altra zona devastada






12 de nov. 2009

06/12112009



Una molt interessant visita al centre d'art Santa Monica, situat al final de les Rambles de Barcelona: Sota el nom de "Talent Latent" trobem una exposició de fotografia i dos vídeos. Com indica el full informatiu aquest projecte té com a "... objectiu esdevenir una plataforma de visivilitat per a autors als inicis de la seva trajectòria artística. ... els projectes basen sobre la relexió generacional, els qüestions d'identitat o el sentiment de pertinença a grups socials, la influència de les malalties o la activitat labural com artefactes que marquen els patrons de comportament, l'entorn urbà i la relació de l'esser humà amb la natura ...". Temes tots ells molt recurrents en l'art actual pero de tot el material que vaig observar, amb molta atenció, destaco, per al meu gust personal, a: Amaury da Cunha, les petites escenes quotidianes. Gregoire Pujade-Lauraine, l'experiència de la metròpoli com un lloc solitari i generalment inhòspit. Jorge Yeregui, els ecosistema dins de la ciutat, els clons de paisatge com succedani?. Sirio Magnabosco, els moments, les persones, el paisatge; tot en un instant de trànsit un moment en que el temps es para i tot es queda quiet . En síntesi una interessant exposició tot i que algun fotògraf sona a molt vist o es veu massa el photoshop.

11 de nov. 2009

05/11112009

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E

seguiment d'un arxiu efimer (2)