25 de nov. 2009
23 de nov. 2009
10/23112009
Actualment una obra d'art és més important com més diners val la seva adquisició. Això ho sap tothom
Per tant pot considerar-se art una instal.lació provisional a la vora d'un riu?. Una escultura feta amb canyes, que sembla un senyal per a navegants o una representació dels déus del riu o una mena de tanca que indica un lloc perillós.

18 de nov. 2009
09/18112009

"Els records antics són retalls aïllats d'experiència que rememorem per motius sovint difícils d'articular, i com no tenen una narrativa més àmplia en la qual emmarcar, floten"
(de l'assaig "la llunyania" de Siri Hustved)
Estic situat en un camp, ajudo a una dona a agafar hortalisses, (sóc molt petit és possible que no tingui més de 4 o 5 anys.), la dona la veig d'esquena, ajupida i vestida de negre. És molt probable que inconscientment la substitueixi per una altra persona (la meva mare, la meva àvia ?...) per poder completar el record que està situat en un punt entre el no-res i un després molt llunyà. Puc descriure l’entorn del record, però ho faig des d’una perspectiva gairabé actual i segurament per les imatges fotogràfiques que corresponen al lloc realitzades molts anys desprès. Per tant la descripció de l'escenari és molt adulterada i només serveix com a suport on col.locar les dues persones del record, perquè aquestes no quedin flotant en un espai buit.
08/18112009
16 de nov. 2009
07/16112009


Va haver-hi un temps en que uns homes van acordar ocupar un terreny abandonat al llarg del riu. Van parcel·lar el terreny i els homes van començar petites, però profitóses, tasques agrícoles. cultivaven qualsevol classe d'hortalisses i tambien alguns arbres fruiters, era un traball minuciós, lent, seguint tots els cicles naturals fins a trobar el fruit dels seus esforços. La seva tasca la feien en silenci i sense anim de lucre. Van aixecar tanques amb canyes i somiers vells reciclats com a parets i portes.
En l'interior van construir petites i curioses arquitectures reciclant tot aquell material en desús que la gent abandonava pels carrers: portes en velles o passades de moda, persianes, taulers i fustes, lones, uralites, barres de ferro, cadires de tot tipus, taules, algunes luxoses, butaques, calaixos, congeladors avariats, finestres desmanegades, pallets, baranes de fusta, planxes metàl·liques, palla, bidons, teles, banyeres, mobles desballestats, també tenien joguines i bicicletes.
Tot funcionava a la perfecció, cada llaurador s'ocupava del seu tros i ajudava els veïns si aquests el necessitaven, fins que va arribar l'Administració. Va arrasar amb les seves excavadores tots els horts i el col·lectiu de persones es va quedar sense les seves curioses arquitectures ni els seus aliments. Una vegada buit el territori uns operaris van cavar una llarga rasa i van enterrar en ella un enorme tub negre. Una vegada acabada l'obra van aplanar el terreny i van marxar deixant derrera seu una altra zona devastada

12 de nov. 2009
06/12112009









