8 de gen. 2010
7 de gen. 2010
31/07012010
Tota la història d'un país està gravada en el seu paisatge per mitjà de les formes d'ocupació del territori. La divisió de la parcel· la construcció de les marjades, els tipus de conreu, l'estructura de les sèquies i la xarxa de camins (J. Maderuelo)
La natura, objectivament impasible i insensible, pren així, per a l´home, una ànima humana i esdevé, mes encara que un reflex, un perllongament de l’home que l’esguarda i la interpreta. (A. Rovira i Virgili)
A: 41º16’40.23”N – 2º02’54.30”E elevació: 2,43 metres
Fins: 41º16’20.04”N – 2º02’17.40”E elevació: 7,62 metres
1 de gen. 2010
31 de des. 2009
29/31122009


El Observador va marxar ràpidament i no només no va mirar enrere ni una sola vegada, sinó que tampoc va mirar a cap altre lloc.
28 de des. 2009
28/28122009

S'expliquen moltes històries i llegendes dels boscos. Tenen molt en comú amb el que escriu Perejaume en el seu llibre L'obra i la por: "... entre aquelles veus (del paisatge) i les seves (dels humans) s'entaulaven zones senceres de contactes, de lligams... l'expresiò oral del mon era humanament percebuda." Aquet text ens porta a una llegenda (oral) sobre un lloc misteriós situat en els boscos de Sta. Barbara i anomenat l'Amagatall. La llegenda diu que durant els mesos de fred se sent un udol trist que travessa els arbres. En cambi en els mesos calurosos se sent com una cantarella molt suau. Fins i tot quan el temps esta calmat, sense vent.
Aquet es el testimoni del montanyista D.O.V, fa molts anys va experimentar un extrany fenómen: "Quan encara havien molts arbres al bosc, jo caminan entre ells, amb silenci i molt atent, podia escoltar uns murmuris que semblaven paraules intil·ligibles per a nosaltres, aquestes paraules anaven acompanyades de uns lleus moviment de les branques dels arbres, encara que no fes ni un bri de vent. Estic segur de que els arbres estaven conversant entre ells. Aquet extrany, i no frecuent, fenómen produia, a qui l'escoltava, una sensaciò de plenitud..













