8 de gen. 2010

32/08012010

Inventari domestic
Entrega nº: 03

7 de gen. 2010

31/07012010

De: 41º16’20.04”N – 2º02’17.40”E elevació: 7,62 metres

Motors de cotxe, timbres, veus ininteligibles, gossos, molts avions, patards espantaocells, cant de les aus, xapoteig d’aigua, soroll de maquinaria agrícola, trotar de cavalls, remors de tractors, un molt breu moment de silenci, un movil sonant.
A: 41º17’27.25”N – 2º02’18.32”E elevació: 3,04 metres

Tota la història d'un país està gravada en el seu paisatge per mitjà de les formes d'ocupació del territori. La divisió de la parcel· la construcció de les marjades, els tipus de conreu, l'estructura de les sèquies i la xarxa de camins (J. Maderuelo)

La natura, objectivament impasible i insensible, pren així, per a l´home, una ànima humana i esdevé, mes encara que un reflex, un perllongament de l’home que l’esguarda i la interpreta. (A. Rovira i Virgili)

A: 41º16’40.23”N – 2º02’54.30”E elevació: 2,43 metres

Cert abatiment, sensacio d’errada, nervis, nuvols, despistat, centrat, sensació de que algú em vigila, fred, tranquilitat, molta pau, massa pla i repatitiu, calor, emoció pel que trobo, molt cansat, tornada es fa llarga.

Fins: 41º16’20.04”N – 2º02’17.40”E elevació: 7,62 metres



1 de gen. 2010

30/01012010


41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E
seguiment d'un arxiu efímer(8)

31 de des. 2009

29/31122009

Gronxadors

La casa es la fortalesa. La seguretat sobre de totes les coses, fins i tot d'un mateix. El concepte ancestral de "cova", amagatall. Habitar el lloc més recòndit de la casa. L’habitació més allunyada de l'entrada, com es feia en una cova. L'estança amb menys finestres, interior i lluny del carrer, en fi el lloc que es creu més segur. El sistema es completa amb: alarma, camara de vigilància (a cada estança de la casa) i gos.
Un Observador passeja per un barri residencial. Observa que la seva característica principal és una anodina uniformitat en els edificis. Tots idèntics i regularment distribuïts. Cada bloc té les seves zones verdes i piscines privades. Tot tancat al exterior. És un reducte. S'adona d'una sòlida i pesada reixa amb panys de seguretat i càmera de vigilància. A l'hivern només se sent la remor del vent i el grinyolar de gronxadors buits. A l'estiu se sent el xipollejar de la piscina. Sempre silenci. Només veu reixes tancades.

El Observador va marxar ràpidament i no només no va mirar enrere ni una sola vegada, sinó que tampoc va mirar a cap altre lloc.

28 de des. 2009

28/28122009


Alguns paisatges no són fàcils d'interpretar i comprendre sense ajuda

S'expliquen moltes històries i llegendes dels boscos. Tenen molt en comú amb el que escriu Perejaume en el seu llibre L'obra i la por: "... entre aquelles veus (del paisatge) i les seves (dels humans) s'entaulaven zones senceres de contactes, de lligams... l'expresiò oral del mon era humanament percebuda." Aquet text ens porta a una llegenda (oral) sobre un lloc misteriós situat en els boscos de Sta. Barbara i anomenat l'Amagatall. La llegenda diu que durant els mesos de fred se sent un udol trist que travessa els arbres. En cambi en els mesos calurosos se sent com una cantarella molt suau. Fins i tot quan el temps esta calmat, sense vent.

Aquet es el testimoni del montanyista D.O.V, fa molts anys va experimentar un extrany fenómen: "Quan encara havien molts arbres al bosc, jo caminan entre ells, amb silenci i molt atent, podia escoltar uns murmuris que semblaven paraules intil·ligibles per a nosaltres, aquestes paraules anaven acompanyades de uns lleus moviment de les branques dels arbres, encara que no fes ni un bri de vent. Estic segur de que els arbres estaven conversant entre ells. Aquet extrany, i no frecuent, fenómen produia, a qui l'escoltava, una sensaciò de plenitud..


23 de des. 2009

27/23122009


41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E
seguiment d'un arxiu efímer (7)

22 de des. 2009

26/22122009


Família nuclear, pares i fills (si n'hi ha), també es coneix com a “cercle familiar”