Ell no té cap tipus d'opinió pròpia. Tampoc sap el que significa tenir seguretat en un mateix. Per poder sobreviure parasita intel.lectualment als demés. La seva escala de valors està construïda sobre la posició social, acadèmica i econòmica. Ell s'envolta d'una sèrie de persones a les que reconeix uns mèrits. L'opinió d'un amic per el seu vestuari. El seu cap és la seva guia per tenir opinió política, el venera com a un déu, el seu cap té diners, posició i estudis tècnics, per a Ell això és cultura. Una amiga amb batxillerat i que té relacions laborals amb l'Administració, és la seva guia per a cinema i llibres. Un canal de televisió amb els polítics i periodistes són la seva guia espritual.
Estem a l'agost i ha fallat l'aparell de televisió, a més els seus amics i caps estan tots de vacances, lluny. Està sol i aterrit, no s'atreveix a sortir de casa. No sap que fer ni que pensar, i si li pregunten?, No sap de comprar ni on, si va al videoclub quina pel·licula agafar o quin llibre de la biblioteca llegir. Ell es queda assegut tot el mes mirant la pantalla gris del televisor. Malgrat tot el capellà a peu de tomba diu que Ell era molt intel ligent i tenia gran iniciativa ....
De vegades, els subjectes que es desplacen per les noves tramas urbanes semblen petrificats i absorts, convertits en éssers mecánics, habitants sonàmbuls. Potser el que avui habitem no ès necessariament una ciutat, sino un estadi posterior en que, d’altra banda, fora de l’experiència urbana, ja no queda gairebè res. (Iván de la Nuea, Josep Ramoneda)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada