17 d’ag. 2010

108/17082010

espai parc

Paisatge ja domesticat, ha costat. Planten pins. Posen escultures. Passa un gos. Un empleat municipal rega amb por de mullar a algú. Passa un altre gos. Construeixen un mur i un camí elevat, espai per vigilar?. Corren diversos gossos, ningú s'atreveix a queixar-se. Persones es creuen mirant-se furtivament, amb recel fins i tot amb odi. Una nena amb patins, el pare llegint un diari vigila dissimuladament. Marxa el sol. Una parella abraçada. La solitud d'un banc, un fanal il·lumina la seva tristesa, seu una persona sola i es prepara, molt inquieta, per passar la nit. Un altre dia, el mateix sol i el mateix parc. Passen dos nois parlen animadament, porten un gos gran i una gosseta blanca. Treuen les escultures oxidades pel pas del temps . El vent ha fet caure alguns pins, altres han crescut. La gent continua creuant·se i mirant·se amb recel, intranquil.litat i fins i tot odi.

La tecnologia digital no només ha disseminat fisicament la presència de dispositius tecnològics en els espais urbans: les pantalles de publicitat, els sensors que gestionen el trànsit urbà o les càmeres de vigilància en espais públics.La preséncia dels dispositius de seguretat i vigilància ens revela un consum del espai pùblic que desitja mantenir al carrer, a la plaça o al parc les mateixes condicipns de confort i seguretat que caracteritzen els entorns privats (Local, Local)

La seguretat del present, és la ciutat del futur (SKR security)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada