16 de febr. 2010

50/16022010

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E
seguiment d'un arxiu efímer (14)

14 de febr. 2010

49/14022010

imatges

Una Persona fa el mateix trajecte durant anys. Dia rere dia veu els mateixos aparadors. Observa com els maniquis d'una botiga de roba infantil han crescut fins a convertir-se en adolescents. Un maniqui d'una botiga de moda fa temps que mira al dependent amb tendresa, probablement està enamorat. Els maniquis de la boutique de llenceria han envellit, han guanyat quilos i es comença ha notar la cel· lulitis.
Els caps maniqui d'una perruqueria tenen potes de gall i els seus pèls s'han agrisat excessivament. Uns maniquis d'una botiga d'home ja estan calbs i els seus ulls, tristos, estan miops de tant mirar el mateix paisatge.
La Persona es mira al reflex d'un aparador i observa, amb ràbia, que és un maniqui més, vulgar, trist.
Imatge: (Del llat. imāgo, -ĭnis). 1.f. Objecte material o no que defineix els sentiments. / Representació de les sensacions en la ment, o en la memória.

11 de febr. 2010

48/11022010


Grup constituït per diversos gèneres naturals que posseeixen gran nombre de caràcters comuns.

9 de febr. 2010

47/09022010

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E
seguiment d'un arxiu efímer (13)

46/09022010

Mirada i silenci

Observa el paisatge, fixa't en els colors i en els seus matisos, mira amb atenció les diferents formes, percep el pas del temps i descobreix les emocions


en silenci

Estar assegut en un lloc i absorbir els colors del paisatge amb la mirada, però amb les interferències provocades per la intervenció de l'home (torres elèctriques, carreteres grisos, indicacions i senyals de trànsit, llaunes buides oxidades, papers, cadenes, senyals de prohibició i un llarg etcètera ...). Mentre guardem el més absolut silenci per escoltar el que diu el paisatge (el vent, els ocells, la remor de les fulles ...), però trencat contínuament pel bram d'una moto, la remor d'automòbils, un avió, trets, crits .... .

Es fan difícils la mirada i el silenci.

Està comprovat que en qualsevol punt del planeta, fins i tot en el més allunyat i remot, sempre hi ha un moment en què se sent un so artificial de procedència humana.

"..de tant moure-les i fer-les nostres, les formes de la terra sembla que adoptin la nostra mateixa fragilitat, la nostra incertesa, el nostre neguit. Com si, en parasitar aquelles formes, haguéssim estès la nostra inseguritat arreu, i ara, de retop, percebéssim l'entorn que ens rodeja tant o més frágil que no nosaltres mateixos." (Perejaume)



4 de febr. 2010

45/04022010

Inventari domestic
Entrega nº: 05

1 de febr. 2010

44/01022010

41 º 20'35 77 "N - 2 º 02'46 .71" E
seguiment d'un arxiu efímer (12)